Parc dels Aiguamolls de l'Empordà
Castelló d’Empúries
L’Alt Empordà, l’extrem més nord-est del país, representa una plana al·luvial, voltada de muntanyes i oberta al mar pel seu costat est, formant la badia de Roses. Dos rius, el Fluvià i la Muga aboquen en aquest indret les seves aigües a la mediterrània. Han estat aquests rius, qui amb el pas dels anys, han anat omplint la plana amb els seus sediments, guanyant espai al mar i formant una plana d'aiguamolls i estanys.
El Parc Natural dels aiguamolls, va ser conseqüència d'una intensa i llarga campanya de defensa iniciada el 1976 per aturar un projecte d'urbanització que pretenia construir una marina residencial per a 60.000 persones en el sistema llacunar situat entre les desembocadures dels rius Muga i Fluvià i és per la campanya que s’hi va iniciar en contra que es van protegir 4 700 ha el 1983.
La vegetació dels Aiguamolls té unes característiques especials que la distingeixen força de les zones properes, assemblant-se més a la vegetació de les planes litorals que es troben al nord del Pirineu (Rosselló, Camarga). Al perímetre del Parc conviuen els conreus, alguns d'arròs, amb zones de pastures (les closes) molt interessants tant des del punt de vista biològic com paisatgístic.

| Estadisticas Gratis |


